El dimarts 20, com de costum, em tocava l’analítica prèvia a la que seria la quarta sessió de quimioteràpia, programada per al dimecres 21. Però a mig matí, una trucada del meu doctor va canviar els plans: m’informava que calia suspendre la sessió. La raó? L’analítica revelava un problema renal important, un contratemps totalment inesperat ja que el 6 de maig, abans de la tercera sessió, tot estava correcte, els ronyons estaven en un estat perfecte. Fins que no s’esclarís la causa, el tractament quedava en suspens. Vam parlar llargament dels mals als ronyons i els problemes de pròstata que havia notat els darrers dies. Jo els atribuïa a la quimioteràpia, però el doctor em va assegurar que no hi tenien res a veure. En la meva ignorància tot ho atribuïa als efectes de la quimioteràpia.
L’endemà, dimecres, a primera hora, vaig anar amb la Rosa a Urgències de l’Hospital de Vic. Era la primera vegada a la meva vida que necessitava aquest servei personalment. En veure l’alarmant deteriorament de les dues analítiques en tan pocs dies, el cribratge va ser immediat i el procés es va accelerar. La causa era una immensa retenció a la bufeta. Em van aplicar una sonda, sense ni tan sols un paracetamol per alleujar el procés, i la bufeta va començar a buidar-se: un litre, dos, tres, quatre litres! Després em van enviar a ecografia. Jo ja sentia un gran alleujament, però la doctora em va confirmar que encara hi quedaven uns 1700 cc per buidar del tot. En total, cinc litres i set-cents centímetres cúbics. Portava dies literalment “traginant” una garrafa d’aigua al meu interior que, al no poder evacuar-la per la pròstata inflamada, estava produint un reflux cap als ronyons, deteriorant-los ràpidament.
Vaig passar tot el dia a Urgències i, cap al tard, em van ingressar a urologia. Durant la nit, vaig continuar expulsant litres i més litres, mentre m’hidrataven intensament. A les set del matí, una nova analítica ja mostrava resultats molt més favorables, cosa que va permetre que al migdia em poguessin donar l’alta. Això sí, hauré de portar la sonda moltes setmanes fins que em facin una petita intervenció que, esperem, resolgui el problema.
La bona notícia és que sembla que els ronyons es recuperaran de forma significativa en els propers dies.
Ara toca adaptar-se a aquesta nova situació i esperar que es pugui reprendre la quarta sessió de quimioteràpia.
