La llum d’ahir va ser diferent. La medicació, gairebé esvaïda, deixà pas a una claredat de força i benestar. Fou un dia per recuperar parcel·les de normalitat: la conducció, el tràfec necessari entre els comerços de la comarca.
Avui, en canvi, el guió estava escrit per la ciència. La visita de seguiment amb el doctor, la confirmació de les analítiques —una petita victòria—, i l’inici del tractament. Cinc hores sota l’efecte de la quimioteràpia, seguides de la companyia constant de la bomba que infusionarà durant vint-i-quatre hores més.
I ja noto els primers senyals del cos que respon. Una veu trencada, l’aspresa a la còrnia, la irritació punyent al voltant dels ulls, cicatriu d’aquells pocs minuts de sol de la segona sessió que em van cremar.
Demà, cap a quarts de tres, s’acabarà aquesta etapa amb la retirada de la bomba, buida ja, complerta la seva tasca.
I amb tot, la determinació roman intacta. A seguir Fent Via!
7 de maig de 2025
